ENTREVISTA JOSEP MARIA FABRÉS
En Josep María va néixer a Sant Joan Despí, al barri de Les Planes. Més concretament, al carrer València, a una petita caseta envoltada d’arbres. És conegut al barri per molts i és molt apreciat a l’Escola Gran Capità.
Després de més de 40 anys dedicat a la docència, es jubila. Des de l’AMPA, volem fer-li el nostre petit homenatge amb aquesta entrevista.
Josep María, imagino que, després de tants anys treballant amb nen@s, ha de tenir una gran vocació. Tenia clar ja de petit que volia ser professor o ho va saber més tard?
Doncs mira, jo de petit era excursionista i, amb quinze anys, vaig començar a fer de monitor. El que a mi m’agradava era fer activitats amb els nens: excursions, jocs… Per això, vull pensar que estava predestinat a ser professor.
Quants anys porta donant classe?
Porto més de 40 anys.
Va ser el Gran Capità la seva primera escola?
No, vaig estar dos anys amb una altra escola, però al Gran Capità porto 40 anys.
La manera d’ensenyar, els centres, la forma de veure la vida…. Tot això ha canviat molt des que va començar fins ara, creu que per a millor?
Hem de ser optimistes, penso que sempre pot ser millor, si fos a l’ inrevés aniríem malament. Una altra cosa és que t’agradin més o menys els canvis, però sempre hem d’anar endavant.
Quins valors ha intentat transmetre als alumnes?
Jo, als meus alumnes, els he intentat transmetre coses senzilles (com la neteja, que siguin honrats i treballadors…). Penso que, als nen@s, sobretot se’ls han d’inculcar valors.
Creu que és important l’educació física per a la formació dels alumnes?
Crec que és molt important per aspectes que la gent ni tant sols pensa ni s’ imagina. L’aspecte de força i velocitat i els aspectes físics potser siguin els menys importants. Hi ha d’altres valors: com l’esperit de treball, la constància i el companyonatge; que tenen un valor per a mi molt més important.
Quins nivells acadèmics ha impartit?
Des de P3 fins a 2n d’ESO i, altres anys, fins a 4rt d’ESO.
A quins s’ha sentit mes còmode?
Doncs sempre m’he sentit molt bé a tots. Cada curs es treballa de forma diferent, ja que no és el mateix un nen de 3 anys que un de 12, però la veritat és que sempre m’he trobat molt bé a qualsevol curs.
Al llarg de tots aquests anys ha donat classe a moltes persones del poble, molts són fills també d’alumnes seus, també fills de companys i, fins i tot, fills de l’equip directiu de l’escola. Ha estat difícil fer front a aquestes situacions?
Doncs no, la veritat és que no, tots m’han tractat sempre amb molt de respecte; i jo els he tractat a tots de la mateixa forma, independentment de ser fills de companys, d’ex-alumnes coneguts o fills de la direcció de l’escola. Per a mi tots són iguals dins les aules i mai a la vida m’han donat cap problema. Em sento molt satisfet d’això.
Què sent ara quan es troba amb ex-alumnes seus?
La veritat és que quan em trobo amb ex-alumnes em sento molt orgullós; encara que, de vegades, han canviat molt amb els anys i em costa reconèixer-los. Però els recordo a tots.
Continua mantenint contacte amb alguns dels seus alumnes?
Sí, amb alguns.
Amb tants anys i cursos que han passat entre aquestes parets, tindrà molts records i anècdotes per explicar. Recorda especialment a algun grup? I a algun alumne en particular?
Records hi ha molts, recordo moltíssims alumnes, molts aspectes però, en especial, al grup que ara està a 2n d’ ESO. M’han fet el millor regal de comiat que he tingut. Els tinc una especial estima.
Quina visió creu que té la societat de l’educació física?
Crec que la gent pensa que l’educació física és bàsicament jocs i exercicis, però també penso que, afortunadament, la gent també sap que amb aquests jocs intentem educar i transmetre valors que nos es poden oblidar i; encara menys, a la societat en què estem.
Si tornés enrere, tornaria a dedicar-se al mateix?
Sense cap dubte i, encara més, després d’aquest últim mes en el que he rebut infinitat de mostres d’estima. No tinc cap dubte que tornaria a ser professor.
Tots tenim un professor que recordem amb especial afecte, com creu o com li agradaria que el recordessin els seus alumnes?
Si em recorden com a una bona persona que va intentar fer la seva vida el més agradable possible, ja em donaria per satisfet.
Se’n va amb la sensació del treball ben fet?
Me’n vaig amb la sensació del treball ben fet, súper orgullós i molt content del treball realitzat i, també, de tot el que he rebut dels meus alumnes i companys.
Després de posar tantes i tantes qualificacions als alumnes, quina nota es donaria vostè?
La nota que em posaria? Doncs, crec que m’hauria d’avaluar el meu alumnat. Els meus alumnes i el temps em posaran la nota.
Ja estem acabant Josep Mª, i des de l’AMPA li volem donar les gràcies per concedir-nos aquesta entrevista.
Gràcies a vosaltres i, qualsevol cosa que necessiteu en qualsevol moment, podeu comptar amb mi.
Una forta abraçada.
Des de l’AMPA desitgem que pugui gaudir al màxim d’aquesta nova etapa i, estem segurs de que molts el recordarem amb molt d’afecte; quan amb el pas del temps recordem els professors que han passat per l’escola i per la nostra vida.
Per la seva implicació, per l’esforç, per la comprensió, per l’afecte, per les seves “bronques”, per totes les hores de dedicació, per estimar els nostres fills i ajudar-los dia a dia a l’escola, any rere any i, sobretot i el més important: per ajudar-los durant el seu creixement com a persones.
MOLTES GRÀCIES, PROFESSOR FABRÉS
FINS AVIAT