ENTREVISTA MES JUNY 2021

ENTREVISTA A MARGARITA MARTÍNEZ LÓPEZ


Margarita Martínez López, Marga per als alumnes, va néixer a Benamaurel (Granada), al mes
de març de fa ja algun temps. Va arribar a l’escola Gran Capità l’any 1978. La coneguda
professora es jubila aquest any, després de quatre dècades dedicada a la docència.


Marga, com ja saps, és una entrevista per a la web del AMPA. Si li sembla bé, farem un breu
repàs de la seva carrera. Després de tants anys ensenyant, ha de ser vocacional: en quin
moment va decidir dedicar-se a aquesta professió?

– Vaig començar la carrera amb 17 anys, però realment vaig descobrir que això estava fet
per a mi el primer any de pràctiques a 4rt de primària, a una classe d’interpretació
social. El mestre que l’impartia era un senyor gran que amb la seva actitud, paciència,
dolçor i estima cap als nens em va ensenyar el que era ser mestra. Així vaig descobrir
realment a què volia dedicar-me i què volia fer amb la meva vida.


Quant temps ha donat classe en aquesta escola?

– Porto en aquesta escola 43 anys.


Durant els inicis al Gran Capità, vivia la docència de la mateixa forma que en l’actualitat?
– Vull pensar que sí, amb la mateixa il·lusió.


Sempre ha donat classe de la mateixa assignatura?
– Tot i que les meves àrees són les matemàtiques, les naturals i la música; he donat
classe de gairebé totes les assignatures i a tots els cursos de primària, així com en els
antics cursos de 7è i 8è.


Els col·legis en general i, el Gran Capità en particular, han canviat molt durant tots aquests anys.
El sistema educatiu no té res a veure amb el de fa dues dècades. Creu que ha canviat a millor?

– Hi ha aspectes en què s’ha millorat; però d’altres crec que s’han deixat una mica de
costat i eren molt vàlids.


Quins valors ha intentat inculcar als alumnes?
– Respecte, solidaritat, amor al treball, ser conscients que qualsevol acció té unes
conseqüències que s’han d’assumir.


Aquest any, amb la pandèmia mundial, les escoles, el personal i els alumnes s’han adaptat a
unes condicions excepcionals amb unes mesures estrictes. Com ho ha portat? Li ha costat
adaptar-se?

– Sempre costa una mica adaptar-se, però no només a l’escola; la nostra vida ha canviat
totalment aquest any. S’ha perdut el contacte directe amb els alumnes i això ha estat el
pitjor, encara que s’hagi mantingut via e-mail.


Si tornés a néixer, es dedicaria al mateix?

– Sense cap dubte, em tornaria a dedicar al mateix.


Al llarg de la seva vida laboral ha donat classe a moltes persones del poble, molts fills
d’exalumnes, de companys i; fins i tot, de la direcció de l’escola. Ha estat difícil?

– No excessivament, les dificultats que pot implicar qualsevol treball.


Què sent quan veus a exalumnes? Continua mantenint contacte amb algun?
– Em fa molta il·lusió, sobretot quan ells et saluden. Sí, és clar, amb bastants. S’ha de
tenir en compte que alguns són ara companys meus i molts altres són, actualment,
pares d’alumnes.


Ha estat professora de nens des dels 6 fins als 14 anys. Amb quin grup d’edat se sent més
còmode? Recordes algun grup especialment?

– Amb els grans. M’agraden molt les matemàtiques de sisè. Guardo molts records d’un
grup de qui vaig ser tutora tres cursos seguits: sisè, setè i vuitè.


Com vol que els alumnes li recordin?
– Pensant que els vaig ajudar a ser millors persones.


Margarita, l’entrevista ja s’acaba i li desitgem una bona jubilació. Ha deixat empremta entre
aquestes parets i estarà molts anys present a les anècdotes de pràcticament tots els nens que
han passat per la seva aula. Des de l’AMPA, esperem i desitgem que gaudeixi de la nova etapa
intensament.

– Tinc moltes coses pendents: viatjar quan puguem, tornar a la universitat, estudiar un
idioma… i el que vagi sortint pel camí.

Moltes gràcies!